Catalans: Esparta! (Diari Avui – 13/3/2011)

Veiem desolats com la gran i màxima aspiració del jovent d’avui és, simplement, arribar a tenir una feina estable. Quina tristesa de temps i quin destí tan petit no ens ha d’esperar si seguim amb aquestes mires? Mireu al vostre voltant, gran serà la sort si hi trobeu joves catalans decidits a crear quelcom per si mateixos! El país sencer s’hauria de preguntar com ha format els seus joves perquè no vulguin assumir riscos, i replantejar-s’ho. Qui o què ens ha castrat l’ambició? D’acord que la crisi no ajuda a l’optimisme ni al risc. Però no, perquè ja abans de la crisi aquest fenomen es donava igualment. Cal passar a l’acció. No em proposo aquí fer una anàlisi curosa de les causes que ens han portat a tal dinàmica, però sí que vull fer una crida a una presa de consciència general, i que tinguem ben present a quines conseqüències tan nefastes ens abocaria aquesta situació si continués, a quin horitzó tan fosc. Perquè tinguem clar que en aquest món, capitalista per excel·lència, un país sense emprenedors està inevitablement abocat a la mediocritat, a la servitud més profana i pueril. És això el que volem? Si volem un país ambiciós necessitem gent ambiciosa, i hem de treballar la voluntat, fer que els esperits es tornin àvids de riquesa (evidentment no només riquesa material, sinó també cultural i existencial), tornar a estimar-nos i cuidar el nostre esperit de lluita amb la salut que això reporta, que tot jove sàpiga, com a mínim, què eren Atenes i Esparta, la Il·lustració i la Renaixença… El significat de la llibertat. Hem de redreçar el vol i la voluntat, i hem d’alimentar el desig. Sobretot això, alimentem el desig!

Publicació original